ANTONI TÀPIES:
Pintor i escultor català nascut a Barcelona el 1923 i mort també a Bercelona el 2012. És un dels artistes catalans més destacats del segle XX i un dels principals exponents de l'informalisme a nivell mundial. Es fa formar autodidàcticament.
Va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra.
La seva obra té un gran sentit espiritual i analitza la condició humana amb el seu art.
​
Dins de l'informalisme matèric, les tècniues que més utilitzava Tàpies eren el collage i l'assembleatge, barrejant pigments tradicionals de l'art amb materials variats.
​
​
​
BENET ROSSELL
Artista plàstic i cineasta conegut pel pseudònim de Beni. Nascut a Noguera el 1937 i mort a Barcelona el 2016. Es v allicenciar en dret i sociologia i va estudiar teatre i cinema etnogràfic. Va coincidir amb altres artistes plàctics amb els quals va formar el Grup Català de parís, amb projectes multidisciplinaris i avantguardistes.
A partir dels anys 80sobretot es va dedicar a fer vídeo i va ser director artístic i coguionista d'algunes pel·lícules. També va col·laborar en dissenys d'escenaris per pel·lícules animades i com a pintor va realitzat obres amb diminuts grafismes i va il·lustrar un llibre de poemes.
Per tant, sobretot feia dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, teatre i poesia,
​
​
​
PAULA SCHER:
Dissenyadora gràfica, pintora i educadora d'art en disseny nascuda el 1948 a Estats Units. Ha estudiat a "Tuler School of Art and Architecture" i és coneguda per treballar es el camp del disseny gràfic i la pintura, essenta autora i educadora.
Va ser l aprimera directora femenina a Penagram, on es va incorporar el 1991.
Té un estil molt peculiar, utilitza una innovació en la tècnica tipogràfica, com dibuixar amb paraules, fet que ha influenciat a mols altres artistes i han imitat. Aquest estil tan visual va ser una de les tenndències dels anys 90.
​
ALBERT GUSI:
Artista català nascut el 1970 que normalment treballa des del camp de la fotografia
elaborant uns projectes que tenen una mirada cp al paisatge i moltes vegades fa obres fotogràfiques o performances.
Mostra un profunda admiració i se sent vinculat amb el territori del seu país i a través de les seves obres mostra diferents maneres de mirar el paisatge, recordar-lo i trnasformar-lo, fent-lo així el protagonista.
La seva intenció és que l'espectador es questioni l'ús que fa de la naturalesa i sovint introdueix algun element interctiu amb el públic.
Va estar en diferents tallers i estudis de fotografia, va treballar amb Laura González i amb Joan Fontcuberta, dos fotògrafs.
​
​
JOAN FONTCUBERTA:
Fotògraf nascut el 1955 a Barcelona amb molta porjecció internacional. A més de fotògraf és teòric de la imatge fotogràfica i editor fotogràfic i ha impulast la fotografia contemporània amb diverses exposicions i esdeveniments.
​
Va ser un dels fundadors de la revista PhotoVision, l'any 1980, especialitzada en fotografia i publicada en castellà i anglès. La seva producció artística gira entorn la versemblança de la imatge i la capacitat de representar la realitat. De fet, moles de les seves obres són peròdies que activen la il·lusió de l'espectador iavisen del perill de la transmissió pública del coneiexment.
​
És llicenciat en ciències de la informació i ha estat professor de la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona.
Ell mateix s'autodefineix com artista conceptual que amb la fotografia investiga les possibilitats de manipulació fotogràfica i els límits entre el gènere fotogràfic i el pictòric.
​
​
CRISTINA DE MIDDEL:
Fotògrofa nascuda a Alacant el 1975. Ha estudiat fotoperiodisme, té un màster en fotografia i un en Belles Arts. Midde investiga la relació entre la fotografia i la relaitat amb pràctiques fotogràfiques documentals i conceptuals altres personals on es qüestiona el llenguatge de la fotografia i la frontera entre realitat i ficció.
​
Va treballar com a fotoperiodista per a diferents diaris espanyols o ONG's fins que va decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. El seu treball artístic s'ha exposat en diverses galeries i ha guanyat diversos premis.
​
​
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ:
Marcel·lí Antúnez, nascut a Moià el 1959 és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.Combina art electrònic i expreimentació escènica.
En la seva trajectòria ha desenvolupat un univers visual personal i icònic basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística.
Ha realitzat instal·lacions i performances a musesu, galeries, taetres, espais no convencionals... En diversos països.
La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta.
​
​
MARTIN PARR:
Artista nascut el 1952 al Regne Unit que se centra principalment en la fotografia i la documentació social. A primera vista, les seves fotografies semblen exagerades i grotesques ja que escull uns colors i motus estranys, descarats i amb perspectives poc habituals. Les seves obres són crítiques, de seducció i d'umor, i són força originals i entretingudes per al públic. Són comprensibles però al mateix temps mostren una manera de veure el món on vivim molt penetrant, com ens presentem als altres i què valorem.
​
En moltes de les seves fotografies hi apareixen l'oci, el consum i la comunicació i examina les característiques nacionals i fenòmens internacionals en els seus viatges per entendre les peculiaritats culturals. Parr crea la seva pròpia imatge de la societat, fent-nos veure coses que sempre ens han semblat familiars d'una nova manera.
A més sensibilitza el nostre subconscient i, un cop vistes les seves fotografies, continuem descobrint aquestes imatges una i altra vegada en la nostra vida quotidiana i ens reconeixem dins d’elles. L’humor d’aquestes fotografies ens fa riure de nosaltres mateixos, amb una sensació de reconeixement i d’alliberament.
​
PEP DURAN:
Pep duran és un escultor, decorador i director artístic de cinema nascut a Vilanova i la Geltrú el 1955. Treballa en escenografies i vestuaris. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració, el pas del temps, la búsqueda d'objectes i records, històries sense paraules...
​
Ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques i és llicenciat en escenografia i figurisme a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de barcelona, moment a partir del qual la seva trajectòria com a artista se centra en la construcció i representació de l'espai, és a dir la posada en escena.
Amb la seva obra intenta arribar als origens, utilitzant objectes que existeixen en el seu entorn vital, els quals tendeix a acumular-los per representar la seva relació amb el treball artesanal. Així i tot, la seva intenció no és fer obres autobiogràfiques, sinó que siguin la seva biblioteca d'objectes.
​
VÍCTOR PAPANEK:
Artisya disenyador, autor, educador i activista nascut ql 1923 a Viena i mort el 1998. Defensava la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i infraestructures de la comunitat. Va criticar els productes manufacturats que no eren segurs, adaptats, o inútils. Va estudiar sobre la responsabilitat social del dissenyador contemporani, i amb les deves idees i crítiques es va fer educador.
​
Els seus productes van ser considerats un exemple i estímul per molts dissenyadors. Va ser un filòsof del disseny i, com a tal, va ser un promotor dels objectius del disseny i enfocaments que incrementaven la sensibilitat cap a consideracions socials i més ecològiques.
Va crear productes que servirien per a les necessitats de le spersones que vivien en males condicions i va intentar promoure la idea que el món seria millor si cada dissenyador dediqués més temps a productes que solucionéssin problemes reals.
​
​
​
​
MAEA TU VIDA:
Makea Tu Vida és una entitat en el món del disseny i l'ecologia de caràcter social i educatiu, amb unes pràctiques que van dirigides a la reutilització.
Es va crear el 2006, i se centra principalmet en buscar estratègies de participació peruqè la gent visibilitzi el problema dels residue si les deixalles, conscienciant sobres quins recursos hi ha, els nostres hàbits de consum, i sobretot la transformació de l'habitatgo diferents espais.
​
Plantejen un munt d'activitats i solucions per a conscienciar, fer reflexionar i motivar sobre el tema de la reutilització de residus i l'autoconstrucció en àmbit social i mediambiental.
​
​
ORLAN:
Ni tan sols es seu nom és Orlan, ella es diu Mireille Suzanne Francette.
Va néixer a Saint-Étienne, França, l'any 1947. El seu nom artístic és Orlan, doncs és una artista multimèdica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques fetes amb el seu cos, en les quals transmet en viu al seu públic en algunes galeries i museus.
Aquesta artista entén l'art com a "art corporal". Des dels anys 60 ha utilitzat l'art a través del seu cos, doncs podem dir que la seva figura corporal ha anat canviant al llarg d'aquest temps.Això ho ha fet gràcies a la ciruriga.
Abans de començar a treballar així, era una de les moltes artistes feministes que buscaven construir identitats múltiples amb diferents característiques.
Al principi, manifestava el seu art a través de performances, vídeos, escultures interactives,...
Cap als anys 90 es va començar a centrar en la identitat femenina a través de la religió.
Ja més endavant, cap al 1964, va presentar una figura nua d'ella mateixa amb un pint de vista d'ocell, és a dir que es veia des de dalt, donant a llum a un maniquí andrògen.
A partir d'aquí va anar fent vàries obres, en general performances, , entre les quals destacaven les seves manifestacuions artístiques originals i extravagants.
En resum, podríem dir que va utilitzar el seu cos com a suport per experimentar la seva visió de l'art i del món a través d'una de les performances més radicals de la història. El seu projecte ha marcat un abans i un després respecte quins són els límits de l'art i fins a qin punt es pot arribar a sacrificar un artista.
CINDY SHERMAN:
Fotògrafa americana nascuda el 1954 a Glen Ride, Nova Jersey.
L'any 1976 es va graduar en Belles Arts a l'State University College de Buffalo. Actualmetn viu i treballa a Nova York. Les seves fotografies són destacades i conegudes per una posada en escena mol efectista, on la seva pròpia persona és la protagonista de diferents situcions i rols de la vida quotidiana.
El 1987 el Whitney Museum de Nova York presentà una una exposició de la seva obra, que també va ser mostrada en altres museus i galeries internacionals.
En la sèries Untitled, per exemple, feta l'any 2000, es va retratar a ella mateixa caracteritzant personatges ficticis maquillats i bronzejats d'una manera excessiva i molt exagerada. Eren uns personatges que intentaven evitar el pas del temps.
I a l'any 2004, la seva obra es va presentar a "Fashioning Fiction in photography since 1990", al MOMA, de Nova York.
MANEL CLOT:
Nascut a Granollers, l'any 1956, va ser un historiador i crític d'art català.
És llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola d'Eina. A més a més, va ser comissari d'exposicions en diferents galeries a diferents institucions, com per exemple Time Span (Fundació "laCaixa", Barcelona, el 1991), Subjecte de ficció (Centre d'Art Snta Mònica, el 1991), Onze escultures (Museu de Granollers, 1991), i moltes altres.
Podem dir que en l'àmbit teòric, escrivia textos en catàlegs d'exposicions individuals d'artistes i en mostres col·lectives, de les quals en podem destacar Historias de amor (valència, 1991), Kunst in Spanien (Köln, 1992) i Los últimos días (Sevilla, 1992).
Més endavant també va col·laborar amb el diari El País, les revistes Lápiz, Balcó, Flash Art i Artscribe, entre d'altres.
L'artista va morir el març de 2016, amb 59 anys.
CARLES CONGOST:
Nascut a Olot l'any 1970. ÉS un artista visual llicenciat en Belles Arts a la UB. Ha format part de moltes exposicions a nivell nacional, ja siguin individuals o col·lectives.
En les seves obres utilitza diferents procediments visuals inauditius, com per exemple el vídeo, el dibuix, la fotografia, l'escultura... La majoria d'elles són relats que evoquen irònicament i sensualment l'univers dels adolescents, reflexionant sobre la busca de la identitat pròpia, la comunicació, el conflicte general que hi ha entre els joves i fins i tot els artistes.
Congost és considerat un dels descendents de la millor tradició estètica retro, de la ironia i de l'espontaneïtat.
A més, també ha dissenyat nombroses portades per a discs de música Pop.
Entre les seves obres destaca "The Congosound", un projecte global de l'artista que inclou art, música i vídeos. També hi incorpora la seva facinació per la cultura popular i la iconografia del món del pop.
MARTA GALÁN
Nascuda a Barcelona l'any 1973. És dramaturgs especialitzada en arts escèniques, tot i que també és llicenciada en filologia hispànica per la UAB, però després de mer algun màster, ve decidir tirar més cap a el món artístic, fent projectes relacionats amb les arts escèniques tant des del paper de l'autora com de directora.
Té el títol d'Estudis Superiors Especialitzats en Arts Escèniques i algun altre màster de gestió cultural.
En aquest moment, podem dir que ha estrenat una quinzena d'obres escèniques escrites i dirigides per ella mateixa, les quals han participat en festivals internacionals i nacionals.
La seva primera obra editada en llibre va ser "Estamos un poco perplejos", l'any 2002, fins ara, seguida de moltes altres al llarg dels anys.
Algunes de les seves obres són:
"Estamos un poco perplejos" (2002), "Éticas del cuerpo" (2003), "Transilvània 187, in memoriam" (2004), "Machos" (2005), "El perro" (2005), "Conillet" (2015).
