A partir de les paraules “Who? How? When?”, vaig pensar en la identitat d’una persona o d’una vida però del passat, i esborrada amb el pas del temps. Així doncs, el tema l’he centrat en la pèrdua dels records o la memòria degut al pas del temps o a la manipulació d’aquests.

Tots els materials utilitzats són autèntics i tenien una funció prèvia a la que els hi dono jo. De fet, es pot comprovar l’antiguitat dels papers pels tons marronosos i les taques de cadascun.  A la part central inferior s’hi poden veure algunes dates dels retalls utilitzats (1911, 1909, 1913, 1914, 1984, 1954...)

En general, el collage mostra un to apagat, que ens fa connectar amb el passat, que s’ha anat desgastant.

El collage en conjunt no té cap ordre de lectura clar, sinó que es mostra desordenat i caòtic, per donar sentit a una metàfora que parla d’aquesta pèrdua d’informació. 

 

Un possible eix principal podria ser el pentagrama buit que creua l’espai. Aquest representa la línia temporal, però no té notes perquè algunes s’han perdut i altres s’han desordenat i escampat pel collage, metàfora sobre la pèrdua d’elements i el desconeixement dels successos, com un puzzle al qual falten peces però tampoc tenim cap pauta que ens digui on va cadascuna. Així doncs, les notes escampades per tot arreu simbolitzen aquesta poca informació que se’ns escapa de les mans,

 

Un altre possible eix principal de lectura podrien ser les dues pàgines que hi ha a centre, que estan en blanc perquè també han perdut les paraules. Pel collage també trobem escampades frases, paraules i textos. Però a més, aquestes dues pàgines ens fan pensar en un llibre o una història.Doncs bé, he decidit desenvolupar auqesta idea de l’oblit partint de les arts culturals com la literatura, la música, el teatre i el periodisme, ja que mostren la identitat, els gustos, les tendències de l’època… I així l’evolució que fa l’home en el temps.

 

Això sí, tot i no tenir un ordre de lectura marcat, és cert que podem dividir-lo en diferents fragments. Serien dos a la part esquerra i tres a la dreta. A dalt a l’esquerra hi ha una part que parla del tema més genèricament. Mostra les idees principals i és com si fés una introducció a allò més rellevant.

A baix a l’esquerra hi hauria una part que parla, en certa manera, de la infància, dels inicis d’aquesta història, dels dubtes, la innocència, l’origen de tot.

A dalt a la dreta hi ha una zona molt contradictòria i un amica sarcàstica, doncs parla de la vida i la mort al mateix temps, ja que tenen en comú que són desconeguts. 

Al mig a la dreta hi hauria el moment d’entremig de la història, el procés, on hi ha un conjunt de calderons que fan una metàfora del temps indefinit.

I finalment a la part inferior de la dreta hi ha una part més dramàtica i obscura, doncs sovint recordem més els records dolents.

 

A part de totes les metàfores, escampats pel collage hi ha tot de retalls amb un sentit més literal sobre la vida, el temps, i les diferents arts mencionades anteriorment, com símbols, dibuixos, paraules, notes, imatges…