Cianotípia

EXPERIMENTACIÓ DE QUATRE SUPORTS:

Paper Tempera - aquarel·la, marca Fabriano, 350g/m2. Fet un matí de sol, exposat durant 14 minuts sota un vidre transparent. Els instruments utilitzats han estat plantes, les quals no es veuen gaire degut a que l’ombra s’anava movent, i dues gomes de pollastre, que es veuen força millor.
Paper aquarel·la de l’Abacus, 340g/m2. Fet amb una fulla de falguera, quatre trossos de vidre semblants a pedres i un espiral de llibreta. Exposat un matí de sol durant 11 minuts. El dibuix no es veu gaire probablement perquè el vaig deixar massa estona sota la llum.
Paper Aquarel·la i tempera bàsic, Gvarro. Marca Canson, 370 g/m2. En un dia de sol intens, 11 minuts d’exposició. Els instruments utilitzats són únicament una imitació d’uns diamants però de plàstic, transparents però amb una mica de color.
Paper aquarel·la SM·LT, 240 g/m2. Fet també en un matí de sol, sota 13 minuts d’exposició. S’ha utilitzat una figureta de vidre amb forma de fulla d’heura i dos trossos de vidre. L’ombra s’ha mogut i la imatge ha quedat molt fosca, perquè la vaig deixar massa estona al sol.

EXPERIMENTACIÓ DE DIFERENTS VIRATGES:

Paper aquarel·la, Canson Montval, 200g/m2. El material utilitzat per la cianotípia ha estat un plàstic transparent amb aigua i sabó remenat i premsat amb un vidre al damunt amb més aigua. Exposat sota el sol durant 7 minuts un migdia de sol. El químic l’havia preparat un dia abans, de manera que queda una mica irregular. El tenyit ha estat fet amb aigua bullida i cúrcuma. Se m’ha desfet una mica perquè el vaig deixar massa estona sota l’aigua i era potser massa calenta.
Paper aquarel·la, Canson Montval, 200g/m2. Els instruments utilitzats per fer el dibuix a la cianotípia han estat trossets de feltre en forma d’estrella o de cérvol i un plàstic platejat en forma de floc de neu. Realitzat un migdia de sol durant 9 minuts sota un vidre transparent. El tenyit, només mig paper, és fet amb magrana aixafada, colada i bulida, és a dir que vaig treure la pell de l amagrana, vaig aixafar amb un morter totes les boletes vermelles, després vaig colar el suc per separar-lo del restant i finalment vaig bullir el suc.
Paper aquarel·la, Canson Montval, 200g/m2. La cianotípia es va fer un migdia de sol, exposada durant 7 minuts i amb gomes de pollastre de diferents tamanys. El tenyit és fet a base de pell de ceba bullida. Es veu clarament una part que no s’ha tenyit i una que sí, però entremig hi ha un fragment que ha quedat de color blau més clar, fet que dedueixo que és perquè li ha tocat l’aigua calenta però no la suficient estona com per arribar a agafar el color de la ceba.

TIRA DE PROVES DE DEU TEMPS:

Paper aquarel·la Canson Montval, 200g/m2. Fet durant un migdia de sol destapant cada 50 segons amb una cartulina negra. La part que hauria de ser blanca també s’ha tenyit de blau perquè al principi creia que la primera prova havia de ser blau clar, però així i tot li va tocar el sol i es va tenyir més del compte. No ha quedat gaire marcada la diferència probablement perquè estava massa estona per fer el canvi, de manera que com es pot veure, els blaus més foscos costen de distingir. A més, es veuen algunes aigües que han quedat al paper segurament perquè no vaig escampar bé el líquid i als costats hi havia zones amb més líquid que d’altres, de manera que han quedat més blanques.
Paper aquarel·la i tempera bàsic Gvarro, Canson, 270 g/m2. Tira de 10 temps feta destapant cada 40 segons amb una cartulina negra. Han quedat unes marques als laterals del paper les quals crec que són com a conseqüència de no haver-lo netejat prou bé.

EXPERIMENTACIÓ DE CINC TRANSPARÈNCIES:

Paper multitècniques amb superfície sedosa, Canson, 200g/m2. Cianotípia realitzada un matí de sol, amb 7 minuts d’exposició a la llum. Els objectes utilitzats han estat paper de seda, el vidre d’unes ulleres solars, una lupa, diamants de plàstic, una estrella de feltre, un plàstic transparent una mica opcac, gomes de pollastre, un xiulet de plàstic transparent, i tot cobert sota un vidre transparent.
Paper Tempera - aquarel·la, marca Fabriano, 350g/m2. Exposat durant 11 minuts sota la llum dels sol d’un migdia.El material utilitzat ha estat un got de vidre, un vidre amb textura de rodonetes, gomes de pollastre, paper de seda, un plàstic blanc, un diamant punxegut de plàstic, un quadrat de fusta, un tros de cristall quadrat i un plàstic transparent. La imatge en general ha quedat molt fosca perquè la vaig deixar massa estona al sol, sense tenir en compte que la majoria dels elements que hi havia posat deixaven passar força la llum.
Paper aquarel·la i tempera bàsic Gvarro, Canson, 270 g/m2. prova de cianotípia per a les transparències. No va quedar bé perquè la vaig deixar massa estona al sol, però sobretot perquè la tinta ja estava preparada de feia dies i costava molt fer les pinzellades a l’hora d’escampar el líquid sobre el paper. Va estar exposat durant 9 minuts, però com que el químic era preparat de feia dies, va trigar molt menys en agafar color. Ho vaig fer un dia de sol amb objectes com El vidre d’unes ulleres solars, un xiulet, diamants de plàstic, un separador de plàstic groc, un quadrat de fusta, un pes rodó antic (cercle de plom), un quadrat petit de vidre, trossets de vidre semblants a pedres i un plàstic transparent.

ALTRES PROVES:

Paper Paper aquarel·la Canson Montval, 200g/m2. Cianotípia realitzada un matí de sol intens, durant 10 minuts d’exposició. El material utilitzat ha estat un vidre amb textura, un botó i tres vidres en forma de pedres. ha quedat bastant bé, l’únic que a la part de baix es veu una marca blanca que ha deixat el líquid químic perquè probablement no el vaig escampar ni assecar bé.
Paper tempera - aquarel·la, marca Fabriano, 350g/m2. Exposada al sol durant 25 minuts, amb una radiografia dels meus pulmons al damunt. Com que era molt fosca, tot i haver-la exposat tanta estona la llum no ha acabat de passar gaire.
Paper aquarel·la de l’Abacus, 340g/m2. Dia de sol, un matí. Exposada a la llum durant 13 minuts. El material eren plantes que vaig trobar per l’institut, però com que l’obra s’anava movent, no es veuen gaire.
Paper aquarel·la i tempera bàsic Gvarro, Canson, 270 g/m2. Cianotípia feta una tarda de sol, durant 25 minuts. El material va ser únicament paper de seda, de diferents colors i superposat amb més capes o menys.
Paper SM·LT multitècniques, 260 g/m2. Elaborada una tarda de sol durant 20 minuts, utilitzant una xarxa feta d’uns fils de plàstic molt primes, els quals costen de veure perquè li va tocar massa la llum, i unes figuretes fetes de paper.
Paper aquarel·la i tempera bàsic Gvarro, Canson, 270 g/m2. Fet una tarda de sol, durant 23 minuts. Els objectes utilitzats són unes figuretes de paper, un atrapasomnis, encara que el que es veu és només la seva ombra, i una xapa de cervesa.
Paper Paper aquarel·la Canson Montval, 200g/m2. 15 minuts d’exposició al sol, en un matí. Només s’hi ha fet servir gomes de pollastre superosades.
Paper SM·LT multitècniques, 260 g/m2. 14 minuts d’exposició sota la llum solar, en una tarda. L’objecte utilitzat ha estat un plàstic transparent amb dos dibuixos, els quals no es veuen gaire perquè el retolador no era suficientment opac i li hauria d’haver tocat menys estona la llum.
Paper SM·LT multitècniques, 260 g/m2. 14 minuts d’exposició sota la llum solar, en una tarda. L’objecte utilitzat ha estat un plàstic transparent amb un dibuix que s’entén però podria haver quedat més marcat, ja que va estar massa estona sota el sol.

CIANOTÍPIA DEFINITIVA, projecte final:

FITXA TÈCNICA:

Títol: Evolució

Mides: 29’5 cm x 25’2 cm.

Suport: Paper aquarel·la i tempera bàsic Gvarro, Canson, 270 g/m2.

Temps d’exposició al sol: 7 minuts

Material utilitzat: paper de seda, dos plàstics transparents amb el dibuix de les flors i de l’espiral, vidre transparent al damunt.

JUSTIFICACIÓ:

Aquesta cianotípia és una manera de representar-me a mi i a la meva actualitat a nivell emocional. Primer de tot, l’espiral és un símbol amb el qual sempre m’he sentit identificada i que des de petita m’agrada dibuixar. A més de representar-me, també té una funció metafòrica, doncs l’interpreto com un “jo” que va evolucionant i es va fent gran, fent voltes i descobrint nous terrenys però sempre al voltant de si mateix.

I al mateix temps, l’espiral pot recordar el tronc d’un arbre, que mostra la seva edat segons les línies que té, fet que en el meu cas no només em refereixo al creixement d’edat, sinó també de descobriments, de mentalitat, d’emocions i d’èxperiències.

Les dues flors també són un símbol amb el qual em sento representada i que sempre dibuixo a tot arreu. Fan referència a aquesta part de personalitat però també al lligam en la natura, i és que sóc una persona molt terrestre que m’encanta estar en àmbits naturals com seria el bosc. Al mateix temps, aquesta flor evoluciona perquè passa de ser petita i tancada a créixer i obrir-se. Com que sóc una persona tímida, aquest tancament es pot veure relacionat amb la flor tancada, però finalment m’acabo obrint a la gent i mostrant els meus sentiments.

La flor oberta, a part d’haver crescut i superat la timidesa també representa la meva maduresa, i és que actualment estic en un moment de coneixença pròpia en la qual m’adono que les meves reflexions són molt més madures i veig les coses d’una altra manera. Però sobretot, són flors desperfectes. No són simètriques ni tenen un traç definit, sinó que es veu perfectament que són fetes a mà, fet que li dona autenticitat.

I amb això de veure les coses d’una altra manera, si mirem la cianotípia fa l’efecte que hi hagi algú en un espai material, com podria ser el cim d’una muntanya rocosa, que mira cap a un espai immaterial, on hi ha l’espiral, que recorda un Univers.

Amb això vull fer referència a aquesta mirada que tinc sobre mi mateixa i que fa que sigui conscient de la meva pròpia evolució, és a dir simbolitza una manera d’obrir la ment però té un sentit contradictori, ja que tot i estar mirant a l’univers, a allò desconegut, en el fons s’està mirant a una mateixa, que sóc jo.

Les parts blanques de baix i dels laterals representen aquestes roques que fan que hi hagi una sensació de mirada cap a l’infinit des d’un punt segur, una base. I el tall que hi ha entremig de les dues parts de la cianotípia simbolitza una pausa.

Em preocupo molt pel pas del temps i tinc la sensació que no me n’adonaré i ja hauré viscut gairebé tota la meva vida. A més, estic en un moment de coneixença pròpia que em fa parar.me a reflexionar i a mirar el passat i el present. La línia divisòria no separa un temps passat d’un present, sinó que representa el desig d’aturar el temps, d’actuar sense preocupació, de mirar enrere, d’entendre-ho tot.

A més, la diagonal està feta d’una manera que la part de la dreta quedi més ample de dalt que de baix, fet que dona una sensació d’obrir la ment, és a dir que hi ha menys espai en la part material que en la reflexiva. I en la part esquerra és al revés, la base és més àmplia i transmet el no atreviment.

A més, he escollit aquest paper perquè m’agradava pel que fa al tacte i al gruix, però que dona una sensació d’envelliment als puns on ha tocat més aigua, ja que es veuen les marques de desfer-se. Això ho relaciono també amb aquest pas del temps indesitjat, ja que de fet, on hi ha més marques de desgast del paper és a la dreta, és a dir tirant cap al futur.