Gemma Jané Tarragó

​

La meva principal conclusió ha estat que tant el circ com la música han de ser igual de rellevants dins d'un mateix número per tal que aquest quedi ben equilibrat i guanyi sentit, ordre, elegància i resulti més còmode i agradable, tant de cara al públic com per a l'artista. Però posant en pràctica el treball, he pogut extreure moltes més conclusions.

​

Per començar puc afirmar el que creia en un principi i no en dubtava gens: que la música té una gran capacitat de transmetre. Sense ella hi ha un buit, els nostres ulls veuen un cos que es belluga però no l’entenen o no hi aprofundeixen. Avui en dia, moltes de les arts visuals que ens rodegen (sobretot les escèniques) van acompanyades de música i de vegades no ens adonem de la seva presència.

 

I això és el que creia que passava actualment amb la majoria d’artistes de circ. Però amb creure no n’hi havia prou.

​

Quan vaig arribar al moment de crear la música, se’m presentaven tres problemes: primer l’havia d’imaginar, de crear, de composar. Després havia de buscar com gravar-la, i finalment editar-la. No havia fet mai cap de les tres coses. Tenia la sensació d’estar fent dos treballs de recerca al mateix temps, ja que en un principi no m’havia imaginat que hauria de crear una cançó. A més no volia acceptar que havia de fer un canvi, m’adonava del problema però solucionar-lo significava un pes tan gran que em feia por i intentava ignorar-lo, encara que va acabar essent necessari.

 

Després d’estar-ho explicant a la gent i de donar-hi moltes voltes, em vaig adonar que en el fons estava empatitzant amb els artistes circenses en el seu procés de creació d’un número o d’un espectacle. 

 

Vaig començar partint del que jo havia anomenat opció A: crear la coreografia basant-me en la música. Opció que vaig descartar; veia impossible adaptar un número de teles a una música. Estava confonent termes com dansa i circ, els quals són diferents però jo creia que posats en aquest context seguien el mateix procediment. L’error estava en que al món del circ i concretament en la dansa aèria, no només s’ha d’anar al ritme de la música i inventar uns moviments, sinó que també s’ha de tenir en compte l’element sobre el qual es treballa, en el meu cas les teles i per tant adaptar-s’hi, fet que significa perdre la total llibertat que permet encaixar a la perfecció amb la música.

 

Després d’entendre quin havia estat l’error, arribava el moment de fer la música, la opció B. No estava al meu abast fer una cançó (en el sentit més estricte que ens podríem imaginar) com tampoc ho està per a la majoria d'artistes de circ, capaços d'entendre la importància d'aquesta fusió, però sense coneixements musicals per fer-la possible. És per això que majoritàriament, els números de circ segueixen el procediment de la opció A.

 

Això encara passa més a les escoles de circ, on mestres i aprenents treballen sense donar rellevància a la música, cosa que repercuteix en l'aprenentage.

 

És cert que hi ha alguns artistes que tenen estudis musicals i poden trobar un bon equilibri entre música i moviment. L'alternativa seria formar equip amb algú que domina l’altre art, i d’aquesta manera es complementar-se millor. 

​

En el meu procés de creació m’he sentit identificada al cent per cent amb aquesta situació. No dominava la música i se’m feia massa difícil, m’hi sentia una mica obligada. Però al final vaig buscar l’alternativa de fer la cançó plantejant-me-la d’una altra manera, i així poder confirmar que la "B" era una bona opció.

 

Per tant, he pogut resoldre el meu gran dubte sobre les tres possibles opcions, començant per la primera i veient que estava equivocada i arribant a la segona, la qual tot i que m’ha resultat molt complicada, ha sigut efectiva. Podria dir que aquesta és l’opció correcta, però s’ha de tenir en compte que hi influeixen molt les habilitats de la persona en qüestió i per tant tot i que aquesta sigui la més lògica pel que he après i per tant la més comuna, és possible que en algú altre això sigui diferent.

​

Pel que fa a l’opció C, que consistia en crear tant la música com el circ al mateix temps, també la podríem considerar bona, ja que al final no és una tercera opció, sinó una variant de les dues primeres. En el meu cas he acabat creant primer el moviment i després la música sobre aquest, però és cert que cap al final del treball he hagut de modificar petits moviments per adaptar-me a la música, ja que de la mateixa manera que les teles requereixen uns moviments inevitables i per tant unes pautes, la música també busca un criteri i un ordre.

​

​

Antigament feien servir l’opció A, adaptant-se no només al moviment, sinó també a l’època i les tendències, i per cada tipus de número circense hi havia establert un tipus de música diferent. Jo estic més d’acord amb l’opinió que defensava Josep Ventura, quan deia que el fet d’escollir o composar la música a mida per a una coreografia concreta i enregistrar-la té l’avantatge que l’artista gaudeix molt més i té uns punts de referència estables que pot reproduir de manera exacta: “Si el músic i l’artista respiren junts, la màgia hi estarà assegurada per senzill que sigui l’acompanyament”. 

 

Després de fer la part pràctica també m’adono que he coincidit amb el que deia Víctor Amman sobre la creació de la música en el circ tradicional, afirmant que si l'artista tenia el número ben estructurat i amb el missatge clar, fer-li la música seria fàcil i també en la manera com ha descrit el procés de creació, passant primer per escollir el ritme i la tonalitat que determinaran el caràcter del número, comptant els compassos de cada moviment o buscant una idea principal de dos o tres compassos de la qual poder-ne anar fent variacions.
 

D’una manera més secundària també he après que en tot tipus de creació és necessari un tema, un motiu, un sentiment o quelcom per expressar que faci de fil conductor. I és que jo intentava crear la música però no li trobava massa el sentit ni la motivació, fins que vaig decidir que el meu tema, d’una manera molt indirecta, seria la pròpia creació del número, i el vaig poder aplicar tant a les teles aèries com a la música.

​

I després de rellegir-me el treball acabat unes quantes vegades, m'he adonat que això és exactament el que deia Blai Mateu sobre circ i creació: cal trobar un tema que enfoqui el treball d'alguna manera i et permeti anar evolucionant.

 

En definitiva, gràcies a aquest procés de recerca i creació, conclueixo:

- La música, dins d'un espectacle de circ és un element igual d'important que la pròpia acrobàcia.

- Entre les tres opcions valorades, el resultat més eficient és el de crear la música a partir del moviment i no a l'inrevés.

- La diferència entre la dansa i la dansa aèria, tot i tenir la coreografia en comú, és l'element i les seves exigències tècniques.

- La dificultat dels acròbates aeris coincideix amb allò que jo he viscut: crear una música adaptada al moviment implica tenir una base musical important.

- Tota creació artística necessita un tema o sentiment que la guiï.

​

Allò que més m'ha sorprès ha estat comprovar que el que esperava demostrar, m'ha acabat servint per aprendre.

​

Aquest treball ha suposat un procés llarg i difícil, però finalment he sabut trobar per on encaminar-lo. M’hauria agradat disposar de més temps per crear la música (no previst inicialment) i també perquè al cap i a la fi, tot i ser un treball de recerca també ha estat una creació pròpia, de la qual he acabat gaudint i estic força satisfeta amb el resultat final.