Gemma Jané Tarragó

La música és un conjunt de sons, ritmes, melodies i harmonies que amb el temps l’home ha anat descobrint, creant i evolucionant. Sempre ha estat lligada a l’ésser humà i per tant, també a les emocions.

​

Aquesta apareix a les nostres vides des d'abans fins i tot que naixem. Sentim veus i sons que relacionem amb melodies i des de llavors sempre hi és pertot arreu. Però fins i tot podem dir que abans que es formi el nostre propi cos físic, som un cos d’energia, amb sons, vibracions, ressonància, ritmes… som música. 

​

Segons el diccionari de la Real Academia Española, la música és “l’art de combinar els sons de la veu humana o dels instruments, o dels uns i els altres al mateix temps, de manera que produeixin delit, commovent la sensibilitat, ja sigui alegre o tristament”. 

​

Josep Ventura defineix la música com "l’art d’exercir influències sobre l’esperit humà mitjançant una combinació de sons i silencis."

 

Però quin efecte té la música sobre nosaltres? L’origen de la música és completament físic i vibracional, però quan la captem amb el nostre sistema auditiu del cervell ens afecta sobretot a les emocions. La música és una vibració que el nostre cervell transforma en impulsos capaços de transformar la nostra bioquímica interna, afectant directament a les nostres emocions.

 

Les emocions són les encarregades de convertir els sons que percebem en alguna cosa comprensible, modifiquen la nostra fisiologia, les hormones, el ritme cardíac i les pulsacions. Hi ha una enorme quantitat de moments en els quals utilitzem la música, ja sigui conscient o inconscientment i associem els sons que percebem a les emocions.

​

Això fa que puguem entendre certes situacions en les quals ens trobem i ens permet reaccionar d’una manera o altra.  Per exemple, podem deduir quin és l’estat d’ànim d’una persona pel seu to de veu (associem la tristesa a una veu més baixa, greu i lenta que de costum), i això és exactament el que passa amb la música; una cançó trista ens pot conduir a un estat melancòlic, mentre que una cançó alegre ens pot excitar i proporcionar felicitat, de la mateixa manera que la música suau i harmònica ens acompanya en moments relaxants o calmats.

 

Sovint també trobem cançons que ens generen certes emocions degut a que ens fan recordar moments, persones o éssers importants de la nostra vida, ja que generalment associem la música als records. Ara bé, si el record al qual ens transporta és dolent, aquest predominarà sobre la melodia, per molt alegre que sigui.

​

D’aquesta manera veiem que les emocions que ens crea una cançó són el resultat de la barreja entre els paràmetres musicals de l’obra i les nostres característiques personals.

 

Si volguéssim utilitzar la música de manera terapèutica, el primer que hauríem de fer seria mirar a quin record o imatge ens aboca, és per això que diuen que el millor musicoterapeuta és un mateix, ja que al cap i a la fi som nosaltres els que veiem quina és la música que necessitem a cada instant. 

​

Podem veure doncs, que la música ens genera sensacions i estats d’ànim per diferents motius, com el de recordar, però no sempre és així; encara que la cançó no ens faci visualitzar cap moment del passat, ens pot generar emocions. La combinació de notes, sons i elements dins la música ens poden modificar les expectatives i crear imatges noves en la nostra ment. A vegades escoltem una cançó perquè ens sentim d’una manera concreta, però altres vegades és la cançó qui ens genera l’estat d’ànim.

​

Tal com diu Magdalena Martínez, «La música és el arte más directo, entra por el oído y va al corazón.»

 

Vist així, podem definir la música com una expressió de l’ésser humà que transmet de manera immediata diferents sensacions que altres formes d’expressió no podrien.  Ens permet comunicar-nos, expressar-nos i canalitzar sentiments, i ens pot generar diferents estats d’ànim.

 

Els nostres avantpassats utilitzaven la música com a eina de comunicació i supervivència. Avui en dia, al món del cinema, s’utilitza per posar èmfasi a l’escena. De manera que veiem que es converteix en un codi i llenguatge emocional en diversos guions i situacions.

 

Quan sentim o escoltem música, entrem en una bombolla de sensacions, creades per les melodies, els harmònics, els ritmes i velocitats, tonalitats… Però quan som nosaltres qui exercim la música, encara pot influir més en el nostre estat d’ànim, ja que no només la sentim, sinó que també ens afecta a diferents parts del cos a nivell vibracional.

 

Un altre punt a tenir en compte és el missatge. Si la cançó no té lletra o en té però no la comprenem, és més fàcil que ens deixem portar per les emocions que aquesta genera. Però si té una lletra que entenem fàcilment, és més complicat arribar a aquest estat emocional, ja que activem un mecanisme racional. 

​

Així i tot, hi ha excepcions, com per exemple quan la lletra i la música van juntes, que podria ser el cas d’una poesia cantada o musicada, ja que tot i haver-hi un missatge, aquest ens pot transmetre directament l’estat d’ànim, empatitzant amb una expressió de dolor, felicitat, desgràcia…