top of page

inTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:

@Oscar Aldama

L'objectiu principal d'aquest treball de recerca és valorar quina importància donem a la música quan la combinem amb algunes arts visuals, en aquest cas respecte al circ, i concretament en les teles aèries.

Fa molts anys que faig circ i en aquests dos últims se'm presentava un problema a les classes, doncs quan havíem de crear un número no teníem en compte la música. Simplement pensàvem una seqüència de figures i en acabat li posàvem una cançó de fons. Era com crear per crear, sense cap intenció d'expressar res.

També fa molts anys que faig música i m'he adonat principalment que aquesta influeix molt en les emocions i sentiments de la gent i ajuda a l'hora de transmetre idees o missatges. Però la majoria de nosaltres, quan la trobem combinada amb algun art més visual, com podria ser el cinema o el teatre, no li donem importància i ens centrem bàsicament en allò que veuen els nostres ulls. Li donem a la música un paper secundari, encara que en realitat estigui servint d'intermediària entre el que veiem i el que arriba a la nostra ment. Ens ajuda a entendre i a posar-nos en situació.

Així doncs, com que el circ i la música són dos àmbits que domino i en els quals em sento còmoda, vaig decidir tirar endavant el treball per demostrar aquesta hipòtesi.

UNA PRIMERA RECERCA

Vaig fer una primera recerca que em va ajudar a encaminar-me, veient que tant professionals de circ com compositors de música per a aquest afirmaven que per un bon circense cal conèixer bé la música i saber-la analitzar, entendre’n l’harmonia, l’estructura, el ritme, el tempo, etc. Per partir d’aquests dos elements i poder-ne formar un de sol.

Existeix un debat sobre si primer es busca la cançó i després es crea el número o a l’inrevés. I la veritat és que a mi em semblava força evident la primera opció, però vaig seguir buscant i vaig veure que Angela Laurier, una artista intèrpret actual que ha treballat en diversos espectacles teatrals i de circ, deia que prefereix, a l'hora de crear un número, partir del cos. Treballar sense música, sentint només el so del cos, del moviment, de l’objecte i de la pròpia respiració. Perquè al final, és tot això el que forma la música.

Per començar se'm feia difícil imaginar com escollir una peça musical que encaixés amb els moviments creats prèviament, doncs em semblava pràcticament impossible, però de cop ho vaig veure; creant-la.

 

En un principi tenia claríssim que es crea el moviment a partir de la música, i per tant la meva idea era fer la creació d'un número de teles basant-me en aquesta, però vist això, se'm presentaven tres opcions pel que fa al procediment de creació d'aquest número:

OPCIÓ A: Crear moviment a partir de la música

És a dir primerament escollir una cançó (o composar-la un mateix) i partint d'aquesta crear el número de circ, basant-se en el ritme i els accents de la peça però també en el seu caràcter i el que pot transmetre.

OPCIÓ B: Crear música a partir del moviment

Pensar primer un número o una seqüència de figures a les teles i després composar la música expressament per a aquest, fent que el tempo, el caràcter i la melodia encaixin amb el moviment i així es complementin les dues arts.

Així i tot, escollir aquesta opció crec que em desviaria del camí ja que hauria de centrar massa atenció a composar la cançó i potser el número quedaria pobre, encara que amb això es podria aconseguir un efecte força espectacular ja que tant la música com el circ serien creacions meves.

OPCIÓ C: Totes dues coses a la vegada

Aquesta última opció consistiria en anar creant la música i el moviment al mateix temps, és a dir, anar practicant figura per figura i pensant quins sons hi podrien quedar bé, així anotar-ho i mica en mica anar avançant.

@Óscar Aldama

bottom of page