LA MÚSICA EN EL CIRC CONTEMPORANI
Gemma Jané Tarragó
inTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:
L'objectiu principal d'aquest treball de recerca és valorar quina importància donem a la música quan la combinem amb algunes arts visuals, en aquest cas respecte al circ, i concretament en les teles aèries.
​
Fa molts anys que faig circ i en aquests dos últims se'm presentava un problema a les classes, doncs quan havíem de crear un número no teníem en compte la música. Simplement pensàvem una seqüència de figures i en acabat li posàvem una cançó de fons. Era com crear per crear, sense cap intenció d'expressar res.
​
També fa molts anys que faig música i m'he adonat principalment que aquesta influeix molt en les emocions i sentiments de la gent i ajuda a l'hora de transmetre idees o missatges. Però la majoria de nosaltres, quan la trobem combinada amb algun art més visual, com podria ser el cinema o el teatre, no li donem importància i ens centrem bàsicament en allò que veuen els nostres ulls. Li donem a la música un paper secundari, encara que en realitat estigui servint d'intermediària entre el que veiem i el que arriba a la nostra ment. Ens ajuda a entendre i a posar-nos en situació.
​
Així doncs, com que el circ i la música són dos àmbits que domino i en els quals em sento còmoda, vaig decidir tirar endavant el treball per demostrar aquesta hipòtesi.
​
​
​
​
UNA PRIMERA RECERCA
Vaig fer una primera recerca que em va ajudar a encaminar-me, veient que tant professionals de circ com compositors de música per a aquest afirmaven que per un bon circense cal conèixer bé la música i saber-la analitzar, entendre’n l’harmonia, l’estructura, el ritme, el tempo, etc. Per partir d’aquests dos elements i poder-ne formar un de sol.
​
Existeix un debat sobre si primer es busca la cançó i després es crea el número o a l’inrevés. I la veritat és que a mi em semblava força evident la primera opció, però vaig seguir buscant i vaig veure que Angela Laurier, una artista intèrpret actual que ha treballat en diversos espectacles teatrals i de circ, deia que prefereix, a l'hora de crear un número, partir del cos. Treballar sense música, sentint només el so del cos, del moviment, de l’objecte i de la pròpia respiració. Perquè al final, és tot això el que forma la música.
​
Per començar se'm feia difícil imaginar com escollir una peça musical que encaixés amb els moviments creats prèviament, doncs em semblava pràcticament impossible, però de cop ho vaig veure; creant-la.
En un principi tenia claríssim que es crea el moviment a partir de la música, i per tant la meva idea era fer la creació d'un número de teles basant-me en aquesta, però vist això, se'm presentaven tres opcions pel que fa al procediment de creació d'aquest número:
​
OPCIÓ A: Crear moviment a partir de la música
És a dir primerament escollir una cançó (o composar-la un mateix) i partint d'aquesta crear el número de circ, basant-se en el ritme i els accents de la peça però també en el seu caràcter i el que pot transmetre.
​
OPCIÓ B: Crear música a partir del moviment
Pensar primer un número o una seqüència de figures a les teles i després composar la música expressament per a aquest, fent que el tempo, el caràcter i la melodia encaixin amb el moviment i així es complementin les dues arts.
Així i tot, escollir aquesta opció crec que em desviaria del camí ja que hauria de centrar massa atenció a composar la cançó i potser el número quedaria pobre, encara que amb això es podria aconseguir un efecte força espectacular ja que tant la música com el circ serien creacions meves.
​
OPCIÓ C: Totes dues coses a la vegada
Aquesta última opció consistiria en anar creant la música i el moviment al mateix temps, és a dir, anar practicant figura per figura i pensant quins sons hi podrien quedar bé, així anotar-ho i mica en mica anar avançant.
​
​
​
​