LA MÚSICA EN EL CIRC CONTEMPORANI
Gemma Jané Tarragó
CINQUENA FASE: INICI I INSPIRACIÓ
​
Va arribar l'hora de la música.
Resultava molt més complicat del que jo m'esperava, que no era pas poc. Se'm feia una muntanya. Com que veia fora de l'abast de les meves mans crear tota una cançó, vaig decidir que la faria només amb percussió i així m'estalviaria la part melòdica encara que al mateix temps seguiria essent una peça musical.
​
Vaig estar uns dies provant ritmes amb objectes de casa i amb alguns instruments de percussió que vaig demanar al Centre Municipal d'Expressió de Sant Celoni. Però ho seguia veient massa complicat i no estava gaire motivada.
​
Llavors em va venir la idea de fer-ho tot amb sons que pogués aconseguir mitjançant objectes quotidians o amb el propi cos, i així abandonar la part més rítmica, que tampoc em sortia. Ho vaig provar i de nou, no em convencia, tenia la sensació que quedaria tot buit.
​
Al llarg de la setmana vaig anar gravant amb un micròfon i un equip de so que em van deixar i vaig anar fent un recull d'idees. Però encara em faltava alguna cosa. Aquí és on vaig obrir de nou Internet i vaig buscar vídeos, cançons i covers que em cridaven l'atenció pel que feia a la part sonora i musical.
​
Finalment, després de provar i provar, vaig mirar enrere i vaig agafar el ritme que havia gravat prèviament amb la Loop Station, un ritme que m'agradava força i que en el fons tenia ganes de poder utilitzar, però que havia deixat enrere perquè utilitzar-lo significaria haver-ne de fer molts més. En aquest moment vaig veure que potser no era necessari fer tota un peça rítmica, sinó que podia alternar-ho amb el sons ambientals que tenia pensats fer amb objectes de casa.
​
I així ho vaig fer. Vaig agafar el vídeo de prova de la seqüència a les teles i al mateix temps que el reproduïa amb un ordinador, amb un altre anava apuntant els segons que trigava per fer cada moviment i quins sons hi podrien encaixar, tenint en compte també les sensacions que jo tenia a dalt de les teles.
​
Paral·lelament vaig buscar vídeos que m'inspiressin o em servissin d'exemple per acabar de definir què era el que buscava o per trobar noves idees:
​
​
​
​
​
El temps passava i necessitava posar-me les piles amb la música. Al principi em va costar molt, perquè m'hi posava pràcticament cada tarda que podia i encara que m'hi estigués tres hores, potser només hi afegia un so nou o n'editava un que ja tenia, o simplement el canviava de lloc.
​
Vaig fer la música amb Audacity 2.3.2 i la veritat és que primer vaig haver d'aprendre a utilitzar-lo, encara que va resultar prou senzill.
El primer pas va ser col·locar la base rítmica feta amb la Loop Station i fer que quadrés mínimament amb els meus moviments al vídeo que anava mirant al mateix temps. I tot i que estava creant una cançó expressament perquè encaixés amb la seqüència de figures a les teles, la música també havia de tenir una coherència per ella mateixa. Evidentment aquesta coherència musical no quadrava perfectament amb el vídeo, així que em vaig anar apuntant en un paper els petits canvis que hauria de fer al número de teles a l'hora de posar-lo en pràctica juntament amb la part musical.
​
SISENA FASE: CREACIÓ MUSICAL
​
Vaig anar gravant sons amb objectes que trobava per casa o que em venien al cap i demanava a gent coneguda, com ampolles de vidre, copes, olles, unes castanyoles, unes maraques, un triangle, uns platerets, un pandero, baquetes, picarols, un petit metal·lòfon, les claus, un xiulet, un mòbil fet de canyes, etc. I també gravava sons com ara rascar objectes, bufar, picar la taula, moure la cadira, la porta, clicar l'interruptor, arrugar paper, beure aigua, apretar tecles del clarinet, trencar un vidre...
Vaig trigar aproximadament tres setmanes a tenir la cançó acabada, de les quals les dues primeres van consistir en col·locar sons que quadressin amb el moviment i així tenir una mena d'esquema base al mateix Audacity i de fet això va ser el més complicat, fer que encaixés tot i que tingués coherència musical. A més vaig trigar gairebé el mateix temps per fer la part musical de només la primera figura que de les tres següents, doncs ja tenia més pràctica i la idea més clara. Finalment, la tercera setmana va consistir en acabar el parell de figures que quedaven i afegir-hi detalls, complexitat i fer el so més bonic.
Així és com va quedar finalment la part musical (sense els últims retocs). Cal tenir en compte que la gravació es va fer de forma casolana, conscient que el més idoni hagués estat fer-ho en un estudi, però això hauria privat la llibertat que suposava crear els sons de forma espontània.
SETENA FASE: FUSIÓ​ i GRAVACIÓ
Un cop vaig tenir tota la peça més o menys enllestida, aquella mateixa tarda vaig tornar al circ a ajuntar la música amb les teles. Hi vaig anar cinc dies seguits, dels qual els dos últims van ser de gravació. M'hi estava aproximadament dues hores al dia, tenint en compte que anar al circ implicava preparar el material, escalfar el músculs, fer la seqüència totes les vegades que calgués (encara que els primers dies la feia una vegada i prou perquè se m'acabava la força) i al final de tot també estirar i recollir.
​
La veritat és que el primer d'aquests cinc dies em vaig desanimar molt, perquè quadrava molt poc i vaig pensar que necessitaria molt més temps per fer encaixar els dos elements. A més, feia bastant temps que no hi anava i físicament va resultar més cansat del que m'esperava.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
El segon dia m'ho vaig agafar d'una altra manera: fent la seqüència vàries vegades, però partint-la a trossos per no cansar-me tant.
​
L'endemà vaig fer exactament el mateix, fins a aconseguir que quedés tot força quadrat. Això sí, estava físicament molt cansada i cada vegada que feia el número resultava més difícil que l'anterior.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
El quart dia tocava gravar el vídeo, em va venir a ajudar l'Alejandra Montoya. Vaig haver de repetir el número unes quatre vegades, perquè m'equivocava, o alguna cosa se'm desquadrava, o simpement la tela anava girant i quedava en un mal angle en relació a la càmera.
​
Amb dues càmeres vam mirar de fer dos plans per poder-los combinar, però més endavant, a l'hora de l'edició vaig veure que eren massa diferents pel que feia a la il·luminació i cap dels dos permetia veure la tela sencera, de dalt a baix, i això significaria que haurien de sortir massa talls i semblaria que el número no estigués gravat tot d'un sol cop, cosa que crec que li faria perdre la màgia.
​
​
L'endemà mateix vaig demanar a l'Enric Tarragó si em podia ajudar per tornar-ho a gravar. Aquest cop hi vam anar més ben preparats: tres càmeres (tot i que al final només se'n va utilitzar una), trípodes, focus, etc.
​
Aquest cop només vaig haver de fer la seqüència dues vegades, la primera va sortir perfecta, però la tela s'anava girant, que és una cosa que no es pot controlar i vam haver-ho repetir fent servir alguns trucs.
​
Així és com va quedar la gravació final (sense l'àudio):
VUITENA FASE: EDICIÓ FINAL
Ja tenia la gravació feta i quadrava perfectament amb l'àudio! Només faltava editar el vídeo (ho vaig fer amb l'ajuda de l'Enric Tarragó) i afegir-hi alguns retocs finals pel que fa a la música. A l'últim moment vaig anar a gravar el so d'un vidre trencant-se (fet amb unes finestres antigues i amb l'ajuda del meu avi) i el de la meva respiració. De fet, la respiració que se sent al final del vídeo és l'original, la que va gravar la càmera de vídeo mentre feia el número. I finalment només va faltar col·locar-hi els crèdits.
