LA MÚSICA EN EL CIRC CONTEMPORANI
Gemma Jané Tarragó
PROCÉS DE creació (1a part)
PRIMERA FASE: INSPIRACIÓ I EXEMPLES
Per començar, vaig estar un temps buscant vídeos de diversos artistes circenses que fessin números aeris i valorant si tenien gaire en compte la música o no, i la veritat és que he trobat de tot. Alguns exemples que m'han inspirat pel que fa la importància i la relació que donaven a la música, per la manera de presentar el número, o pel tipus de música que utilitzaven són:
A partir d'aquí, la meva idea era escollir una música per poder basar-me en ella, és a dir centrar-me en el que transmetia i partint d'això anar creant el número de teles. Llavors el segünet pas va ser buscar tot de músiques variades.
Vaig fer una llista de cançons que m'interessaven per diversos motius, com podria ser la seva extravagància, per l'emoció que transmeten, pel ritme, perquè podrien ser fàcils d'utilitzar en el món del circ, o difícils, etc. Algunes d'aquestes cançons són:
​
SEGONA FASE: EXPERIMENTACIÓ
Un cop feta la llista de reproducció, sense haver escollit una cançó en concret, vaig buscar un espai per assajar. Vaig demanar a l'Ateneu del poble i vaig aconseguir tenir una sala de 4,40 metres d'alçada, i aquí vaig estar uns dies posant les diferents cançons i provant maneres de bellugar-me, experimentant què em transemtia cadascuna, intentant jugar amb formes d'enllaçar diferents figures deixant-me portar per la música... Em vaig apuntar diverses combinacions de figures segons cada cançó, em vaig adonar d'alguns errors, com per exepmle que algunes tenien massa poca durada i per tant el número em quedava curt...
Les dues peces que més m'inspiraven van ser Maory Beat, de Hilight Tribe i So Say We All, d'Audiomachine, i va ser a partir d'aquestes que vaig començar la meva creció.
​
​
​
Però al cap d'una setmana d'anar-hi pràcticament cada dia, em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Cada dia em col·lapsava més, anava apuntant idees o possibles seqüències, però alguna cosa em reprimia. I vaig veure que el problema era l'alçada. L'espai era massa baix i per tant no em podia moure amb llibertat, doncs en la majoria de figures que feia acabava gairebé tocant a terra, havia de tornar a pujar, etc. De manera que acabava formant un bucle que per dir-ho així, no em permetia ballar dalt de les teles.
​
A partir d'aquest moment vaig estar uns dies a casa sense anar a practicar, pensant en algun altre espai o alguna manera de fer que l'alçada no fos un impediment. Finalment vaig parlar amb l'escola de cric i em van deixar l'espai durant tot l'estiu per tal que hi pogués anar sempre que em calgués, acompanyada en tot moment d'algun familiar (per raons de seguretat).
​
Aquí vaig tornar a començar. Em posava les diferents cançons, anava provant figures, maneres de bellugar-me, velocitats, etc. I la veritat és que hi estava molt més còmoda. Quan no em venia la inspiració o no sabia què més provar, em dedicava a practicar figures que encara no tenia clares o em feien por, per tenir així més material amb el qual poder treballar.
​
Vaig estar uns quants dies posant la cançó de So Say We All, imaginant quines figures hi podrien quedar bé, provant-les, canviant coses... Fent diferents seqüències... Fins que en vaig escollir una i vaig estar intentant que em quadrés amb la música. No va resultar tan fàcil com em pensava.
​
És cert que la música té un ritme, uns accents i una sèrie d'elements en els quals jo em volia basar, però a la llarga em vaig adonar que tot i ser jo qui bellugava el meu cos i podia decidir-ne la velocitat, les pauses i els moviments en general, la tela també hi teneia un paper important. I és que fer una figura implica uns passos ja establerts, uns moviments que no pots canviar, i això va fer un gir a la meva ment. El que jo em pensava que podria ser com ballar una dansa, que d'alguna manera ho era, tenia l'impediment que ja hi havia unes pautes marcades i fer que s'adaptessin perfectament a la música era molt complicat d'aconseguir.
​
A partir d'aquí, després d'intentar no donar la raó a aquesta nova conclusió, vaig haver d'acabar acceptant-la i per tant, donar un gir important al meu treball.
TERCERA FASE: UN NOU PLANTEJAMENT
Arribat a aquest punt, després d'uns dies de lluitar contra aquest descobriment, el qual no volia que fos cert perquè em complicava més la feina, ho vaig acabar acceptant i, ja que tornava a haver passat uns dies bloquejada, vaig decidir fer una seqüència de figures sense tenir en compte cap so, música o ritme.
​
També vaig decidir gravar-me per veure com quedava, quines figues m'agradaven més i per poder ser conscient dels meus propis errors, però sobretot per poder calcular els segons que puc trigar a fer cada figura i crear la música basant-me en cada moviment.
​
El vídeo va quedar així:
(He de dir que no s'hi ha de tenir en compte les parades que anava fent, perquè no recordava quina figura venia després, o estava cansada i deixava de banda l'elegància,... És una prova únicament per veure el conjunt de figures i moviments).
Era el moment de començar a pensar en la música.
​
El primer dia que vaig utlitzar la Loop Station, no sabia per on començar, tampoc tenia clar com funcionava, així que vaig haver de buscar instruccions i artistes d'exemple. Un cop vaig tenir una mínima idea de com funcionava, molt bàsica, vaig agafar la màquina i vaig començar a provar ritmes i sons variats. Em va quedar una cosa molt estranya, i l'únic que vaig aconseguir va ser esborrar-la mentre intentava guardar-la. Així que en vaig tornar a fer un parell del mateix estil.
​
Però bé, aquests àudios només eren una prova per veure com funcionava i per experimentar una mica.
Ara el meu objectiu era, partint dels moviments que podia veure al vídeo, crear una cançó, ja fos amb la Loop Station o no, que s'hi adaptés. I tot i que vaig haver d'estar molts dies pensant com ho podria fer, el primer pas va ser fer una llista amb les idees que m'anaven passant pel cap i fer una mena d'esquema que indiqués els passos de la seqüència per tenir-ne així una visió més clara.
Vaig seguir provant amb la Loop però em tornava a fallar la inspiració. Vaig estar molts dies bloquejada pensant que no sabria per on començar i que fer-ho amb aquest aparell no m'ajudaria gaire a aconseguir el que buscava, però així i tot, sí que m'ajudaria com a gravadora. Així que un altre dia vaig agafar la Loop Station i vaig començar a provar ritmes amb instrumens de percussió, com la caixa xinesa, unes maraques, un triangle,... El que em va acabar agradant més va ser la percussió que vaig fer amb el meu propi cos.
Estic parlant d'una gravació amb un ritme molt simple, però és a partir d'aquest que vaig anar continuant la meva creació i el vaig fer fent petar els dits, fent un soroll amb la boca i tocant una mena de metal·lòfon molt agut que tenia per casa.
També hi vaig afegir un efecte que té la pròpia màquina, el Tempo Delay.
Vaig estar gairebé un mes sense tornar a l'espai del circ, doncs havia marxat de vacances i no podia venir-hi a practicar, i tot i que estava força preocupada perquè no havia evolucionat gaire i cada cop em quedava menys temps, em va anar molt bé. Crec que era una pausa necessària perquè, quan vaig anar-hi de nou, tornava a estar inspirada i tenia les idees més clares.
Així doncs, vaig gravar un altre vídeo mentre practicava la mateixa seqüència de figures, i aquest cop, també ho vaig fer informalment, sense elegància, amb pauses, etc. però jo diria que amb una certa millora:
Em pensava que mentre practicava només hi érem les teles i jo, sense cap música que ens acompanyés, però durant aquest dia vaig començar a connectar amb el meu voltant mentre em movia i em vaig adonar que per molt que no hi hagués música, sí que hi havia sons que em rodejaven i també hi havia unes sensacions o unes altres que m'acompanyaven depenent de la figura que fes.
Vaig constatar que efectivament, la música és un element molt important i sense ella jo només veia silenci, però el que jo creia que havia estat silenci, en certa manera també era música.
​
TERCERA FASE: INSPIRACIÓ I NOVES IDEES
Un cop feta la seqüència de dalt a baix, en adonar-me que m'havia oblidat d'una figura vaig gravar un vídeo apart per posteriorment veure si realment valia la pena posar-la al número. Ocasió que vaig aprofitar per provar altres figures que m'agradaven i que les podria utilitzar en cas que hagués de fer algun canvi més endavant.
​
Després, aquest mateix dia em vaig posar música i, a dalt de les teles em vaig deixar portar i vaig anar fent figures intentant moure'm al seu ritme. La principal cançó que vaig fer servir per experimentar va ser Esperanza, de Hilight Tribe.
Al cap d'uns dies vaig tornar a gravar la mateixa seqüència, perquè tot i ser igual, la del primer dia em durava 6 minuts i la del segon 8... Aquesta tercera vegada vaig anar més per feina i em va durar 5 minuts justos (tot i que he d'admetre que em vaig oblidar una figura):
Així doncs vaig agafar paper i bolígraf i vaig apuntar totes aquestes sensacions. A partir d'aquí em va venir la idea de crear la música basant-me en elles. Vet aquí que tenia un problema i no n'era conscient: per crear la música, tot i basar-me en les teles i el meu moviment, també necessitava un motiu, un per què, alguna cosa per explicar, per tant, vaig decidir que a l'hora de crear la part musical intentaria transmetre tots aquests sons i sensacions i explicar el propi procés de la meva pròpia creació.
D'aquesta manera també podria aconseguir que la part musical i l'acrobàtica encaixessin molt millor.
QUARTA FASE: ORDENAR LES IDEES
Ara el següent pas era centrar-me en la música i oblidar-me del tema teles, però hi havia alguna cosa que m'ho impedia i és que el número que tenia fet no m'agradava massa, també calia trobar-li un objectiu...
​
Així que vaig canviar-li alguna cosa i li vaig posar un significat a cada figura. Ja que el conjunt hauria de representar el procés, cada figura representaria una fase o una situació mental dels dies de pràctica:
1. TISORA
La Tisora és una de les primeres figures que vaig aprendre que requerissin certa complicació. A més, a partir d'aquesta se'n poden formar moltes variants i per tant, tot i ser complicada, és una de les bàsiques. Representa l'inici, el no saber per on començar i anar a per allò més tradicional que et pot obrir portes a coses noves.
3. BANDERA
La Bandera és una figura que vag aprendre no fa gaire temps i que segueix el mateix fil del Flamenc, no és complicada un cop l'has après, és senzilla i elegant, però requereix equilibri i força, i mantenir una connexió important entre el cos i les teles. Representa l'equilibri que busco en el número, perquè no acabo de tenir clar per on tiraré i per tant de moment no és gaire estable.
2. FLAMENC
El Flamenc és una figura senzilla però elegant. Representa l’estabilitat i la bellesa, però també anar a allò segur, que el que és simple i bonic atrau.
4. RATPENAT
El Ratpenat és molt simple, però és una figura que em fa molta pot llançar. Té una caiguda brusca que fa molt mal a un peu i que, tot i que la vaig aprendre fa força temps, mai m'havia atrevit a llançar-me. Representa el canvi que faig en el meu procés de creació quan decideixo que crearé la música expressament pel número de teles, i no al revés. És un canvi important i no estic convençuda de voler-lo fer, capgiraria per complet el meu Treball de Recerca...
​
6. SUÏCIDA
5. LA VOLTA AL MÓN
La volta al món també la vaig apredre fa poc, la vaig veure quan la feia una companya de classe i com que em va agradar molt, li vaig demanar si me la podia ensenyar. És un figura que cansa molt, perquè té un procés llarg i per tant requereix molta estona per arribar a fer la llançada. Representa l'esforç i la tensió d'haver decidit el camí de crear la música i haver de lluitar per arribar al final. També representa la motivació, i al mateix temps l'elegància i la complicació de les coses. A més, demostra que aprenent dels altres poden aparèixer idees molt bones.
El Suïcida és una figura que vaig aprendre fa molt temps, no conec ningú més que la sàpiga fer. La considero molt pròpia de mi, perquè 'agrada molt i en els seus inicis també em va fer por llançar-la, però ara és la figura que faig sempre, que em representa. Com que la faig al final del número costa molt de fer, tot i que també és senzilla de muntar, però llançada és molt satisfactòria, encara que faci mal.
Simbolitza l'últim esforç que he de fer per acabar el número, la satisfacció d'haver-lo acabat i deixar-se emportar. A més, li posa personalitat.
​
Si aquesta llista explica què simbolitza cada figura, també m'en vaig fer una altra però amb una funció més de pluja d'idees. Cada figura a les teles representa un apartat del procés de creació, però pel que fa a les sensacions, vaig decidir expressar-les amb la música:
-
RESPIRAR I BEURE AIGUA (sons amb ampolles de vidre)
​
-
MAGNESI / RESINA (buscar manera de representar la textura amb la música)
​
-
PUJAR I TORNAR A PUJAR (infinit, esforç, bucle)
​
-
NO RESPIRAR (oblidar-se'n o no poder)
​
-
“LA SANG NO EM CIRCULA” (les teles oprimeixen excessivament alguna part del meu cos)
​
-
DEIXAR-SE ENDUR I FLUIR EN L’AIRE (una bona llançada)
​
-
CANSAMENT (haver de parar perquè no pots més, batec del cor)
​
-
MOMENT DE REPÒS (en les figures estàtiques)
​
-
MAL DE CAP / MAREIG (en tinc sovint, batecs al cap)
​
-
SONS EXTERNS (com la pluja, el taller de mecànica veí…)
​
-
ESCRIURE (per no oblidar les idees)
​
-
ESTIRAR-ME AL MATALÀS (sempre ho faig, em tiro de cop)
​
-
TENSIÓ / ATREVIMENT? (algunes figures per llançar-les, abans m’ho he de pensar una estona fins que m’hi atreveixo)
​
-
CREMAR-ME (sovint, en certs moviments ràpids la tela et frega el cos i et crema la pell)
​
-
FER PETAR L'ESQUENA O LES ARTICULACIONS
​
-
CAURE EN PICAT
​
-
VOLAR
​
-
...
CINQUENA FASE: PERFECCIONAR I ACLARIR LA IDEA DEFINITIVA
Un cop ordenades les idees, vaig pensar que no m'acabava d'agradar el número que tenia i creia que el problema estava en la primera figura, així que em vaig proposar com a objectiu, per enllestir aquella setmana tornar a gravar el vídeo, canviant la primera figura per una altra i deixar estar el tema del circ per centrar-me únicament en la música.
​
Un cop vaig ser a la nau, va ser un desastre de nou. Per començar, quan estàs a dalt les teles és molt fàcil que hi hagi imprevistos, com ara no poder-les obrir perquè s'encallen, que se t'enganxi la samarreta i et quedis penjada, que es faci un nus a la part de baix, etc.
​
I jo, convençuda que aquell seria l'últim dia, no em va sortir res bé.
Tinc el vídeo gravat però no sé per quin motiu l'ordinador no el reconeix i igualment, tot i haver canviat la primera figura, tampoc m'acabava de quedar clar com seria definitivament.
​
Deixo per aquí els vídeos de proves de possibles figures per l'inici de la seqüència, encara que el del número sencer no el tingui:
El número no m'agradava, li faltava alguna cosa. I em pensava que era l'ordre de les figues, però era la música. Així que jo no estava a gust amb el que tenia perquè encara li faltava una part important; era un peix que es mossega la cua: per fer la música volia tenir el número ben definit, però per fer el número trobava a faltar la música...
​
Finalment vaig decidir seguir endavant amb la seqüència que ja tenia des d'un principi i posar-me a treballar amb la música. I si al final veiés que seria millor canviar alguna cosa ja ho faria, però de moment havia de passar pàgina.
​
​